Wildspitze (3.768)

Anem fins al poble de Mandarfen, al final de la vall de Pitztal. A dos quarts de nou surt el primer Pitz-Express, que és com un metro que puja en poca estona per un túnel fins gairebé els 3000 metres. A la sortida del "metro" les vistes són impressionants: moltes pistes d'esquí molt ben preparades, i al fons muntanyes i geleres molt grans.

Ens calcem els esquís i fem una baixadeta per una pista acabada de trepitjar, quin plaer, amb la neu així és molt fàcil esquiar. Agafem un telefèric que ens deixa gairebé a 3300 metres d'alçada. Baixem una mica per les pistes i després fem un flanqueig cap a un collet i la gelera del Taschachferner, on posem pells.

Aquí el temps no és dolent, però es veu més amunt boira enganxada al Wildspitze. No som els únics que tenim el Wildspitze com a objectiu avui, potser hi ha 15 ó 20 persones més que estan posant pells. Comencem a pujar i mica en mica es va tapant. 

A l'esquerra tenim uns séracs molt grans i els anem a vorejar. Un cop superats fem uns curva molt marcada i ja ens dirigim cap a la pala final del Wildspitze. Aquí es comença a tapar i a estones fa ràfegues de vent molt fortes. En els moments de les ràfegues hem de parar per no caure. 

Bastants dels que pujaven a l'hora amb nosaltres decideixen tornar enrera. Nosaltres dubtem bastant, sobretot per que la visibilitat és molt dolenta i la baixada en aquestes condicions es pot complicar molt. Arribem a un coll on hi ha gent treient pells pensant-se si pujar o tirar avall. Nosaltres tampoc sabem què fer.

Amb els crampons en poca estona per una cresta relativament sencilla s'arriba al cim. Poc abans del cim hi ha un únic pas de grimpada, però la resta es fa ràpid i fàcilment. A dalt la visibilitat no és bona, per sort les ràfegues de vent són bastant espaiades.

Dels esquís cap avall s'ha d'anar molt en compte de no perdre la traça. Perdre-la podria significar anar a parar en zona d'esquerdes i séracs. Per sort la visibilitat millora a mesura que es perden metres i la traça es pot anar seguint bastant bé. Arribem a prop del punt on havíem posat pells i fem una ganyipada. Decidim continuar el descens per la gelera del Taschachferner. Aquesta gelera és inmensa i hi desenboquen moltes geleres per tots els costats. Tot plegat és impressionant. 

La neu no és gaire bona però està força trepitjat i es deixa fer. Tota la part final és molt plana, però per sort la neu llisca suficient com per no haver de remar gaire. M'imagino que amb neu nova o tova tot aquest tram final deu ser bastant pesat.

Arribem esquiant, després de més de 2000 metres de desnivell, ben bé fins al cotxe.

Desnivell: 828m

Horari: 4h

Marc, Raimon i Josep

Lisenser Fernerkogel (3.298)

Aquest any el Marc i el Raimon decideixen fer la setmana anual d'esquí de muntanya en els meus dominis. Els proposo la zona de Sellrain i l'alberg de Lüsens.

Venen amb avió fins a Munic i després de fer una paradeta a casa continuen al dia següent fins a Sellrain. Decideixen fer el Zischgeles (3.004) des de Praxmar. Diuen que troben molt bones condicions, a la zona alta fins i tot algunes pales de neu pols. Fa quinze dies vaig fer el Zischgeles amb el Cesc i el Jochen i no estava pas gairebé, però sembla que les nevades de la setmana passada han fet canviar la situació.

El dissabte al matí quedem a les 8 al pàrquing de Lüsens. Quan hi arribo està completament ple i els cotxes han d'aparcar al marge de la carretera des de més de 200 m abans del pàrquing. Per sort el Marc i el Raimon m'han guardat un lloc. Em diuen que des de primera hora del matí no han parat de veure grups d'esquiadors anant amunt, hi ha fins i tot més gent que a l'Aneto en temporada alta, diu en Raimon.

Comencem a acostar-nos per zona molt plana cap a la impressionant paret que porta a la gelera de Lisens, vist des de baix sembla impossible pujar amb els esquís als peus per aquesta paret. Efectivament es veu bastanta gent, però com que tot és molt gran i la zona té moltes possibilitats, no tenim la sensació de massificació. Molts tiren per la primera vall cap a la dreta direcció al Schöntal, d'altres van per la següent vall direcció cap al Westfalenhaus, i dels que pujen fins a la gelera encara n'hi bastants que van cap a la Lisenser Spitze. O sigui que hi ha espai per a tothom.

Anem pujant a bon ritme sense fer gaires parades fins a arribar a la gelera, on fem una ganyipada. Es veuen unes traces de baixada molt espectaculars que baixen de la Lisenser Spitze i ens veiem tentats d'anar-hi, però el nostre objectiu va cap a una altra direcció. Remuntem la cresta per anar a buscar la gelera de Rotgrat fins a arribar a un collet on deixem els esquís. Amb 20 ó 30 minuts superem la cresta que porta al cim. El dia és molt bo i no fa vent. La gelera de Lisens es veu des d'aquí dalt molt gran i els pics que surten al fons molt alts.

Per baixar seguim la gelera de Rotgrat en comptes d'anar per on hem pujat. La neu és força variada, en general no gaire bona. A dalt dura-ventada, més avall més tova i amb moltes traces.

Desnivell: 1.734m
Horari: 6h 12'
Raimon, Marc i Josep