Eibseelauf

Com cada últim diumenge d'octubre, i ja en van quatre, toca fer la cursa de casa, la pujada a l'Eibsee des de Grainau.

Ens reunim unes 200 persones, entre corredors i nordic walkers, en un dia espectacular, clar i gens fred.

Com sempre surto molt ràpid, massa ràpid, i al cap de poca estona quan ja hi ha la primera pujada forta penso que he sortit massa ràpid. Cada any em passa el mateix i cada any em dic que l'any que ve sortiré més tranquil i em reservaré una mica.

Aviat noto que no vaig del tot fi. A part de la sortida massa ràpida i de veure que em passen bastants corredors, noto que tinc les cames pesades. Entre setmana vaig fer un dia sèries per mirar de guanyar una mica de velocitat i divendres vaig sortir a rodar una mica, però em sembla que no m'he recuperat prou. A més ahir vaig anar a fer llenya amb en Thomas i vaig carregar i descarregar tot un camió de troncs. No sé si són excuses però la veritat és que no vaig fi. Molt aviat em passa una noia molt jove, petiteta, i em quedo admirat de la velocitat que porta i la facilitat amb la que corre. M'és absolutament impossible intentar seguir-la.

Durant tota la pujada, que és bastant llarga, em van passant corredors. La volta al llac la faig bastant ràpid, sembla que ja torno a anar bé. Al final 54'38"', 32è de 153 participants.
1'22" més lent que l'any passat. Em faig vell.

Alpspitze (2.628)

L'Alpspitze és amb els seus 2.628 metres d'alçada la muntanya més alta dels Wettersteingebirge. És una muntanya molt atractiva, que es veu des de molts llocs. Es pot pujar per una ferrata, relativament curta i sencilla des del Osterfelder, on s'hi arriba en telefèric. És per això que acostuma a ser bastant visistada.

En Jochen em proposa de fer-la fora de temporada i pel Mathaisenkar, una ruta no tan freqüentada com la normal.

Sortim a les 6 del matí des del pàrquing de Hammersbach, a 2 quilòmetres de casa. Fa fred,-6ºC, i la nevada de la setmana passada segur que faran que ens trobem condicions hivernals. Pujem pel camí normal cap al Höllental. Veiem un cartell que indica que les gorges, el Höllentalklamm, està tancat. A l'hivern desmunten alguns dels ponts per que no es facin malbé amb les allaus i tanquen les gorges. Això ens obligarà a anar pel "Stangensteig", camí que rodeja les gorges sense haver-hi de passar per dins. Això sí, es necessita mitja hora més. Cap als 1000m comencem a trobar neu. Al refugi Höllentalangerhütte, que està tancat, fem una paradeta i ens posem els paraneus. Aquí es deixa el camí normal que puja al Zugspitze i es trenca cap a l'esquerra pel bosc. Per sort hi ha traça d'una o dues persones, cosa que facilita molt la cosa. Quan sortim del bosc la traça desapareix. Els 20-25cm de neu que hi ha fan que la progressió no sigui fàcil. No hi ha base i a sota la neu hi ha pedres soltes que fan que rellisquis. Ho provo amb els crampons, però no millora gaire. No rellisco tant, però al no veure on trepitjo sembla que vagi trepitjant ous.

A partir del refugi Höllentalangerhütte hi comença a haver
força neu

Arribem a l'inici de la ferrata. No és gaire complicada però la neu fa que progressem molt lentament. Generalment el cable està destapat, però hi ha alguns trams on ja està cobert de neu.
Tota la pujada és per l'hombra i no ens toca el sol per primer cop fins a sortir al coll. Del coll a l'Alpspitze és per la cresta és més llarg i menys fàcil del que sembla a primera vista.
Ens trobem a 2 nois que venen de la Jubiläumsgratt, déu-n'hi do amb aquestes condicions!! Van sortir ahir al matí i han passat la nit al refugi bivac. No hi havia traça!!

Baixem de l'Alpspitze per la seva ruta normal, la ferrata que va cap a l'Ostefelder. Aquí ens trobem bastanta gent pujant. Estem cansats i decidim baixar amb telefèric.

Martin, Jochen i jo
Desnivell: 2.113m
Temps: 8h45'

Thaneller (2.341)

El Thaneller és una muntanya als Alps de Lechtal, al Tirol, que ja fa temps que volia fer. Sempre que passava per la carretera que va cap a Reute, a l'alçada de Heiterwang, observava la seva forma piramidal, molt atraient, i m'imaginava per on es podria pujar.

A l'hivern es pot fer amb esquís pel nord, sortint des de l'aparcament del petit telearrastre de Heiterwang. Vista la seva forma piramidal no sembla que amb esquís es pugui fer pel nord, però l'itinierari rodeja la muntanya fins a buscar el seu vessant sud. Deu ser una sortida llarga.

Mirant per internet he vist que es pot fer també des del poble de Berwang, al vessant sud de la muntanya. Marca que és una sortida sencilla i amb camí ben marcat, i com que Berwang està més amunt, a uns 1350m, són menys metres de desnivell. Així que decideixo anar per Berwang.

Berwang és una estació d'esquí petita però que sembla que ha de ser molt bonica. A veure si aquest hivern hi anem amb la Berta. 

Començo a pujar per una pista d'esquí orientada directament cap al Thaneller. Al cap de poca estona deixo la pista i començo a flanquejar cap a l'esquerra pel mig del bosc. El camí està molt ben marcat i es nota que és una muntanya molt freqüentada. Aviat em vaig trobant a gent que baixa. Com que és la tarda només em trobo gent de baixada, a aquestes hores la gent no puja. Vaig rapidet i el camí guanya alçada de forma constant i ràpida. En 1hora i quart soc a dalt. Des de dalt es veu el Plansee, el Zugspitze i Reute. 

Horari: 1h15' de pujada, 45' de baixada

Desnivell: 1.016m