Riffelspitze (2.262)

Sortida combinada de btt i muntanya.

Pujo a l'Eibsee i agafo la pista que puja cap al refugi de Hochthörlenhütte al Tirol. És una pujada bastant llarga i mantinguda, però com que ja me la conec, la faig relativament bé. En el punt on el camí es creua amb la pista d'esquí del Riffelriss deixo la bici lligada en un arbre i començo a caminar. Vaig seguint la pista d'esquí fins al Riffelriss (1.639), on hi ha una estació del tren cremallera que puja al Zugspitze. Aquí el cremallera entra en un túnel de varis quilòmetres, que fent esses per dintre la muntanya porta ben bé fins a sota del cim.

Deixo la pista d'esquí i agafo un caminet que guanya metres molt ràpidament fent esses, fins a arribar a una gran tartera. 

El coll Riffelscharte i la gran tartera, vist des de la pista d'esquí

Primer es flanqueja tota i al final s'ha de pujar. És la típica tartera que per pujar va molt malament, doncs a cada passa rellisques, però en canvi és excelent per baixar. Però ara toca pujar i em costa bastant. A estones vaig arran de paret per ajudar-me amb les mans i no patinar tant. Al final de la tartera comença la pujada cap al coll, Riffelscharte. Està tot equipat amb un cable i en algun tram hi ha alguna esglaó metàl.lic o picat a la pedra per facilitar el pas. Em creuo en aquest tram 8 ó 10 persones que baixen. En el coll trobo les primeres clapes de neu que encara han aguantat de la nevada de la setmana passada. D'aquí mirant cap al Zugspitze, per la cresta Riffelgratt, que ja vaig fer l'any passat, es veu força neu.

L'Eibsee vist des del coll

La cresta Riffelgrat amb el Zugspitze al fons

En canvi la pujada al Riffelspitze està neta de neu i en uns 20 minuts arribo al cim del südliche Riffelspitze (2.262). Vaig tard i a més puja la boira així que decideixo no fer la punta nord, 20 metres més baixa i a uns 10 minuts.

Riffelspitze (2.262), des del coll Riffelscharte

La baixada és rapidíssima. Del cim al coll és un moment, amb l'ajut del cable no costa gaire estona arribar fins a la tartera, i la tartera la baixo en un moment fent salts com una cabra. I un cop agafo la bici tot és baixada fins a casa.

Casa-pista esquí Riffelriss-casa en btt: 19Km

Pista Riffelriss - Riffelspitze: 960m

Temps: 4h 

Jubiläumsgrat

La Jubiläumsgrat és la cresta que uneix el cim més alt d'Alemanya, el Zugspitze (2.962), i l'Alpspitze (2.628). És una de les crestes més famoses, espectaculars i concorregudes dels Alps orientals. Sense ser tècnicament molt difícil, els passos més complicats estan equipats amb cables, la seva longitud de més de 8 Kms i el fet que només tingui un punt on es pot abandonar la fan una cresta força exigent.

El més habitual és agafar el primer telefèric de les 8 del matí fins al Zugspitze i començar la cresta aquí. També és el més habitual agafar el telefèric a l'Osterfelder (2.033) de baixada, un cop acabada la cresta. Aquestes ajudes mecàniques fan que la cresta sigui més accessible i més gent es vegi en cor de fer-la.

L'any 2008 ja vaig fer-la. Vam pujar des d'Erwald caminant fins al Zugspitze, on vam dormir al refugi Münchener Haus, dalt del cim. Al dia següent vam fer la cresta fins a l'Osterfelder on vam agafar el telèferic de baixada.

Feia temps que em passava pel cap fer-le en el dia i sense ajut de telefèrics. Ho creia factible, tot i ser una sortida amb molts metres de desnivell i molt llarga. Comptava amb unes 13 ó 14 hores en total.

Surto a les 4:40 de casa amb el frontal posat. Tothom està dormint i no es veu ni una ànima pel poble. Vaig cap a la part alta del poble, Obergrainau, i en uns 15' entro al bosc pel camí que porta cap al Höllental. Aquest és un del meus circuïts habituals d'entrenament per córrer.
Al cap de 50' arribo al Höllentaleingangshütte (1.045). Aquí comencen les espectaculars gorges del Höllental, túnels escavats a la roca, ponts penjant, passareles de fusta... Normalment fan pagar a l'entrada i està ple de turistes. A aquestes hores la caixa encara està tancada i els turistes encara dormen. En 1h40' arribo al següent refugi, el Höllentalangerhütte (1.387), on comença a clarejar una mica. Aquí la vall s'obre i planeja una mica fins a arribar a la muralla on hi ha una escala per superar-la. Vaig a un bon ritme, però sense passar-me, sé que avui he de fer molts metres i més val reservar una mica d'energies. Avanço a quatre o cinc cordades abans d'arribar a la gelera. Em poso els crampons, tot i que el gel no és gaire dur i potser sense també es podria fer, però ja que els porto... A mitja gelera avanço a les 2 últimes cordades que encara tenia per davant. La rimaia de sortida es supera molt bé i s'agafa el cable de la ferrata. Un parell de ziga zagues, cables, ferrata, vaig superant metres ràpidament. A les 8:50 arribo al Zugspitze, 4h10' des de casa. Estic cansat, els 2.200 metres de desnivell que porto els noto a les cames i penso que se'm farà llarg.

Miro cap a la cresta i veig moltíssimes cordades, potser més de 100 persones  que ja estan força endavant. Són els que han vingut amb els dos primers telefèrics, els de les 8 i el de les 8:30. Mica mica vaig atrapant i avançant a la gent, però hi ha trams on la cresta és estreta i em costa avançar. Fins i tot en algun lloc hi ha algun embús i s'ha de fer cua. Hi ha un parell de guies amb clients i dos grups de 6 ó 8 persones encordades. La cresta té varis cims que es pujen i es baixen, bastant trencacames. Quan ja tinc la cabana bivac a la vista noto per primer cop fluixera. Les pujades em costen molt i he d'alentir el ritme. A la cabana sec una estona, bec i em menjo una poma. Poc després de la cabana hi ha la pujada a la Volkarspitze, segurament el tram més difícil de la cresta. S'ha de tirar de braços per superar un tram vertical fns a agafar els esglaons. Com que em costa menys que fa tres anys, em penso que encara no deu ser el tram difícil que jo recordava. Com que vaig cansat i em penso que el tram dur encara ha de venir se'm fa dur, fins que de cop i volta m'adono que la cresta ja s'ha acabat, 3h50' després de començar-la.

Decideixo baixar per la Griesskar, vaig cansat i em fan mal les cames i se'm fa molt llarg. El Höllentalangerhütte em prenc una cocacola que em refâ una mica i avall que fa baixada. Arribo a casa a les 16:20 trinxat però molt satisfet. Jubiläumsgrat "by fair means"!!!

Horaris:
Casa-Eingangshütte:    50'
Casa-Angerhütte:    1h40'
Casa-Zugspitze:      4h10'
Jubiläumsgrat:         3h50'
Total casa-casa:   11h:40'

Desnivell: 2.923m