La casa del rei Ludwig II a Schachen

L'altre dia un company de feina em va comentar que la pujada amb bicicleta de muntanya des de Klais a Schachen és molt guapa i des de llavors que tinc al cap d'anar-hi. 

El dia no pinta gaire bé, com de costum aquest estiu, que de moment d'estiu no en té res. Plovisqueja i la previsió no és bona però malgrat tot decideixo provar d'anar-hi. Poso roba seca i d'abric a la motxilla i surto amb el canguro posat des de casa.

Vaig fins a Garmisch i després pel carril bici, al costat de la carretera, pujo cap a Kaltenbrunn i Klais. A estones plovisqueja però no cala. A Klais deixo la carretera principal i pujo per la pista asfaltada de peatge fins al castell d'Elmau.

El castell d'Elmau

El castell és un hotel de luxe al peu del massís del Wetterstein. És també el punt de sortida de moltes excursions i rutes en bicicleta per aquest massís.

Al pàrquing d'Elmau deixo l'asfalt i agafo la pista que va direcció cap al Partnachklam i Partenkirchen, però que aviat deixo direcció cap al Wettersteinalm. Els primers quilòmetres són de pujada suau amb alguna rampa però en general molt còmodes de fer. De sobte comença la pujada de veritat. Una rampa d'uns 500m al costat del riu, després el camí s'estreny una mica i va combinant pujades amb zones de descans. Plou, no hi ha visibilitat i començo a notar les cames. Em proposo anar fins al Wettersteinalm i llavors ja veurem.  Hi arribo abans del que em pensava i em costa menys del que creia. Faig un glop d'aigua i continuo amunt. Aquí comença la pujada de veritat. El camí és estret, pedregós i amb arrels. Va fent esses i guanya alçada molt ràpidament. En algun tracking per internet ha llegit que les rampes són del 20%. Després d'una bona estona de pujada forta s'arriba a un collet i després planeja i fins i tot baixa una mica per anar a encarar la última pujada del dia. Aviat ja es veu el Schachen, però com no podia ser d'una altra manera les distàncies enganyen bastant. Encara s'han de superar bastantes esses amb el plat petit. Arribo al Schachenhaus (1.866) enmig de la boira, mullat i fred.

La casa del rei Ludwig II i el refugi Schachenhaus a la dreta, amb un temps
que no és el que em vaig trobar jo

El refugi té una habitació amb una estufa amb aire calent per eixugar la roba. Em canvio i deixo la roba a assecar.

Des d'aquí es pot pujar al Meilerhütte (2.366) i fer el Partenkirchener Dreitorspitze (2.633) però avui no toca. Queda pendent per una altra vegada fer la combinació btt-Dreitorspitze.

Em prenc un pastís i una cervesa i avall que fa baixada. Pràcticament tot baixada, uns 25Km, fins a Garmisch.

Distància: 73Km
Desnivell: aprox. 1.300m
Participants: jo sol

Marató de Zermatt 2011

Dissabte a un quart de vuit del matí agafo el tren a Randa, on he passat la nit en el càmping, i en poca estona em porta fins a Sankt Niklaus, punt de sortida de la marató. El tren l'han organitzat exclusivament per als corredors de la cursa, ha sortit de Zermatt i va recorrent tots els pobles de la vall fins a la sortida. Tothom està molt callat, es noten els nervis previs a la cursa.

Hi ha tres modalitats de cursa. La ultra marató (45,5Km i 2.458m de desnivell), la marató (42,2 i 1.944m) i la marató per equips (equips de 2 persones, cada un corre mitja marató). Gairebé ningú escalfa, jo tampoc. Suposo que amb la distància que ens espera ja tindrem temps d'escalfar.

A les 8:25 donen la sortida als de la ultra. A les 9:00h és la sortida oficial de la resta, excepte els considerats "èlit" que surten un quart d'hora abans, per no trobar-se amb embussos. Per error em donen un dorsal dels d'èlit i em toca sortir amb els professionals. Pregunto un parell de vegades a l'organització si el meu dorsal és correcte, i em confirmen que sí.
Aquests no s'estan de romansos i al cap de ben poc de sortir ja em quedo en el grup de darrera. Agafo un bon ritme, ni massa fort ni massa fluix, en un grup de 4 ó 5. El camí, a vegades asfaltat a vegades pista, va combinant pujadetes i plans amb tendència sempre ascendent. Es deixa córrer molt bé. Quan portem mitja horeta sento que des del darrera em criden que m'ha caigut alguna cosa. Em giro i veig que m'ha caigut una de les mànigues "escalfa-braços" que portava a la butxaca de la samarreta. Paro, em giro i corro a buscar-la. Potser perdo 20 ó 30 segons, que en 42 quilòmetres no són res, però moralment fa mal. Al final serà anecdòtic però en aquell moment perdo el grupet en el que anava i el ritme que portava i durant una bona estona em cago en tot.
Començo a avançar a corredors de la ultra i em torno a animar.
L'arribada a Zermatt és molt emocionant. Entrem al carrer principal i està ple de gent a banda i banda animant, cridant el teu nom, a un costat hi ha un parell de suïssos amb les típiques trompetes llargues, més endavant una orquestra tocant i animant. Just al centre del poble és la mitja marató. Passo en aproximadament 1h45'. Aquí els que fan la modalitat d'equips es donen el relleu. Deixem el centre i anem cap a la part alta del poble. Començo a notar les cames pesades i he d'afluixar una mica. A la part alta del poble girem i baixem per l'altre costat, en total 3 ó 4 quilòmetres de cursa a dins de Zermatt. Cap al Km 25 deixem Zermatt i comencem la pujada més llarga del dia. No té una inclinació gaire forta i en condicions normals la faria corrent sense problemes, però les cames no poden. Vaig alternant trams corrent i trams caminant. En aquesta pujada de 6 ó 7 Kms em passen molts corredors. No sé si és que vaig tocat, que sí que hi vaig, o és que em passen els dels relleus que van frescos.

Cap al Km 30, encara en la interminable pujada, em venen tots els mals de cop. És el famós mur de la marató, que tot i que ja feia estona que l'intuia me'l trobo de cop. Em fa mal el genoll esquerre, sembla que no aguantarà gaire; em fan mal les plantes dels peus, tinc com una punxada a la part de davant; tinc mal de panxa i tinc mal de cap. I els Kms no avancen de cap de les maneres. Del 30 al 31 se'm fa una eternitat, del 31 al 32 em sembla que s'han deixat de marcar-lo. I esperant que arribi el 33 només penso que això no pot acabar bé. Per sort, tal com m'ha aparegut el mur torna a desaparèixer. Em passen tots els mals i sense adonar-me'n torno a córrer. El cansament no passa, però almenys torno a córrer. Bec molt en tots els avituallaments, que per sort n'hi ha tot sovint.
Estem rodejats per tot arreu de grans geleres i grans cims. El Cerví està tapat pels núvols, però es veu la impressionant gelera de la seva cara nord, però no tinc ni el cap ni el cos per gaires contemplacions, així que continuo corrent.

Els últims 2 Kms són una forta rampa al costat del tren cremallera. Els faig caminant com tothom qui veig per davant i per darrera meu. No sé si els primers són capaços de córrer aquí, em costa d'imaginar. I els últims 100m són en lleuger descens per poder passar per la línia de meta corrent, que no sigui dit. 4h42'23''
Estic content per que el temps està dins del que m'havia marcat, però tinc la sensació que entre la sortida de Zermatt i el Km 33 he perdut moltíssim temps.

Marató molt recomanable, molt ben organitzada i molt espectacular. Els avituallaments abundants i molt ben situats. I l'ambient espectacular.

I l'any que ve......... la marató de la Jungfrau?????

Prèvia marató de Zermatt

Ara feia setmanes que no escrivia res. M'he dedicat a córrer exclusivament, sense fer pràcticament cap altre activitat. Em vaig inscriure a la marató de muntanya de Zermatt que es correrà dissabte 9 de juliol i he estat entrenant fins ara.

Ara ja només falta una setmana i ja he deixat l'entrenament. Aquesta setmana faré repòs i procuraré menjar força pasta per acumular hidrats de carboni.

La marató surt del poble de Sankt Niklaus a 1.085m i passant per Zermatt s'arriba al Riffelberg a 2.585m. En 42Km es salva un desnivell de 1.944m. A diferència de la marató del Mont Blanc aquesta té un perfil més constant. Només hi ha un tram de baixada, la resta és sempre en ascens. És molt menys trencacames i té uns 500m de desnivell menys. L'objectiu que m'he marcat és acabar-la entre 4,5 i 5 hores.

Em vaig proposar entrenar uns 3 mesos i mig així que m'hi vaig posar a mitjans de març. A diferència de l'any passat, quan vaig entrenar per la marató del Mont Blanc, aquest any no he seguit cap entrenament pautat. No he fet servir pulsòmetre i no he fet cap dia sèries. He corregut sempre segons les sensacions, a dies més fort i a dies més fluix en funció de com sentia les cames. Hi ha dies que les he notat molt cansades i d'altres que m'he sentit fort i m'han sortit temps bons. He procurat sempre fer bastant desnivell i he anat augmentant progressivament les distàncies, però les tirades més llargues no han arribat els 30Kms. No sé si m'en faltarà alguna de més llarga. En algun lloc vaig llegir que en l'entrenament d'una marató no s'han de fer tirades superiors al 60-70% de la distància a córrer a la cursa, i n'he fet cas.

He corregut uns 850Kms i fet un desnivell acumulat en ascens d'uns 25.000 metres. He corregut a vegades acompanyat de neu, a vegades acompanyat de pluja, a vegades acompanyat de fred o de vent, però sempre sol. I al final he acabat una mica saturat i cansat mentalment. Molts dies m'he sentit com el Forest Gump, corrent i corrent sense parar i sense cap mena de sentit...

Físicament em trobo bé però ja en tinc prou. Tinc ganes de fer la cursa i veure quin és el resultat.

I després tinc ganes de fer altres activitats: bicicleta, muntanya, escalar...