Amb en Jochen decidim fer la que segurament serà la última sortida d'esquí de muntanya de la temporada. Em proposa anar a fer el Weisskugel (3.739), un dels grans cims del sudtirol, a l'Ötztal. Quedem a les 4:30 i ens dirigim direcció al coll de Reschen, on agafem la vall de Langtauferertal i anem fins on acaba la carretera, al petit poble de Melag (1.915). Són poc més de 2 hores de camí.
 |
| Primera vall: ens adonem que ens hem equivocat |
 |
| Geleres per tot arreu |
 |
| El nostre objectiu inicial el Weisskugel (3.739) |
 |
| Els últims metres sense esquís |
Està bastant pelat de neu però després de caminar uns 15 minuts amb els esquís a l'esquena trobem una pista de fons on encara s'hi aguanta la neu i ens podem calçar els esquís. Anem seguint la vall fins que les traces d'esquí ens porten cap a la dreta, a una vall lateral. Pel bosc guanyem alçada molt ràpidament fins que la vall s'obre i comença una gelera. Cap dels cims que tenim per sobre sembla que siguin el Weisskugel, que ha de ser una muntanya molt més gran. Mirem el mapa i ens adonem que ens hem equivocat de vall. Merda! Treiem pells i baixem per neu dura, però la millor que trobarem durant tot el dia, fins a trobar la vall principal. Hem fet uns 400 metres de desnivell extra. Seguim la vall principal pel seu fons que es va estrenyent fins a un punt on hem de treure'ns els esquís i guanyar uns 50m de desnivell a peu. La vall es torna a obrir i apareixen tot de geleres molt grans, amb parets de séracs impressionants. La vall gira molt marcadament cap a la dreta. Ens estranya no trobar el refugi Weisskugelhütte, pel que hauríem de passar. Veig un refugi a l'altre costat de vall i pensem que deu ser-ho. Entrem a la gelera i anem remuntant direcció cap a un coll, el que pensem que deu ser el coll Weisskugeljoch. Tot és immens i les distàncies enganyen molt. Finalment arribem al coll per adonar-nos que ens hem equivocat altre cop de vall. Tornem a mirar el mapa i efectivament, la vall que havíem de remuntar era la tercera. Hem pujat mitja primera vall i tota la segona però no la que tocava. Des d'aquí hi hauria la possibilitat de baixar uns metres i fer un flanqueig bastant exposat per anar a rodejar el Weisskugel i pujar-lo per l'altre vessant. No ho veiem clar, a part que estem cansats i ja portem molts metres de desnivell. Decidim anar a pel Bärenbartkogel, que és més a tir. Fem un flanqueig cap a un collet, Bärenbartjoch. En Jochen em diu que està tocat i que m'espera aquí. Vaig seguint l'aresta amb els esquís als peus, faig un petit descens i ja estic a la pala final. Els últims 50 metres a peu fins al cim del Bärenbartkogel (3.475) on coincideixo amb un grup d'Augsburg que han pujat per una altra vall. Estranyament no hi ha cap creu al cim. El Weisskugel és realment gran, s'aixeca allà al costat encara 300 metres més. Per tot arreu hi ha geleres i séracs penjant i les vistes allarguen molt. Lluny distingeixo el Cevedale, la cara nord el Köngispitze i l'Ortler.
 |
| El Weisskugel vist des del Bärenbartkogel |
 |
| Autofoto en el cim |
Desfaig ràpidament el camí fins a trobar en Jochen i comencem el descens per la gelera. El primer tram, crosta. Després neu pesada però que es deixa fer, després un tram de neu dura i finalment neu primavera molt pesada. De tant en tant s'enfonsa la neu que tens a sota, com si hi hagués un forat, i quedes enfonsat fins gairebé la cintura. Els esquís queden com enganxats amb formigó i costa moltíssim sortir-ne. A mi per sort només em passa un parell de vegades, potser perquè peso menys i els esquís són bastant amples, però al pobre Jochen li passa cada dos per tres. Varies vegades fins i tot, després de lluitar molta estona per sortir d'una trampa, es calça els esquís de nou i no fa ni 2 metres que ja hi torna a ser. Jo ric però ell es caga en tot.
 |
En Jochen fent soles i cantos en un dels pocs llocs
on no es va enfonsar |
 |
| El bonic poble de Melag - "Endstation" |
Anem baixant fins a trobar la pista d'esquí de fons que seguim tant com podem per acostar-nos al màxim a Melag. En menys de 10 minuts de caminada arribem al cotxe. Al costat del cotxe hi ha un bar que es diu "Endstation" i pensem que efectivament aquesta ha estat l'estació final d'aquesta temporada.
Horari: 8h22'
Desnivell: 1.990m
Participants: Jochen i jo
