Lampsenspitze (2.876)

Tornem a la zona de Sellrain al Tirol. Anem fins a Praxmar, uns 5 Km a la dreta de Lüsens. Hi ha un gran parking per un petit remuntador que hi ha, una pista de trineu i sobretot pels esquiadors de muntanya. El Lampsenspitze és una muntanya que equivaldria al nostre Bastiments. De molt fàcil accés i molt apta per a iniciar-se i per tant molt massificada.

Continua essent un hivern sense gaire neu, però en aquesta zona és suficient. La neu està en molt bon estat, però no queda ni un pam quadrat per trepitjar. Hi ha cents de persones pujant.

La pujada comença pel bosc i va retallant les esses de la pista de trineus. El bosc es va esclarissant i es comencen a agafar pales i corredorets amb diferents inclinacions.

Està tant trepitjat que la traça està una mica gelada i patina bastant. Jo procuro no anar per la traça i intento trepitjar per on encara no està trepitjat, cosa no gens fàcil. Anem molt tranquils ja que la Marie, la filla del Jochen de 14 anys, fa la primera sortida de la temporada i li costa una mica.

El Zischgeles (3.004) i a la dreta el Lisenser Fernerkogel (3.298)

A partir d'una certa alçada comencem a poder disfrutar de les vistes de l'impressionant Lisenser Fernerkogel, on érem fa tot just una setmana. Fins aquest punt ha estat amagat a darrera del Zischgeles, cim que vam fer l'any passat.

Arribant al coll on es deixen els esquís. A la dreta el Lamsenspitze

Després de varis falços colls en els que semblava que ja hi érem arribem al de debò, on es deixen els esquís. En uns 20 minutets per una aresta fàcil arribem al cim del Lamsenspitze.

El descens és acceptable, tot i haver d'anar per terreny ja trepitjat.

Desnivell: 1.181m

Horari: aprox. 4h de pujada, 1h de baixada
Participants: Marie, Jochen, Martin i jo

Lisenser Fernerkogel (3.298)

Finalment ha nevat una mica. Semblava que aquest hivern, tot i els bons inicis del desembre, volia ser sec i curt de neu. Tot i que la nevada no ha sigut important pensem que serà suficient.

Anem a la zona de Sellrain-Kühtai, al Tirol, una de les meques de l'esquí de muntanya pels esquiadors d'Innsbruck. Anem amb cotxe fins a Lüsens, on el parking ja és ple. Sempre que he vingut aquí feia molt fred, aquest lloc és com una nevera, però aquesta vegada supera totes les anteriors: el termòmetre marca -20°C!!! Això sembla una temperatura d'Himàlaia però únicament estem a uns 1.600 metres d'alçada. Per sort el dia és clar i el vent encalmat. En poca estona anem entrant en calor, les mans, com sempre, tarden bastant a reaccionar. Pujem per la pala que porta a la gelera de Lisenser Ferner, que vista des de davant sembla ben bé una paret vertical. Ja ben aviat em salta una pell i observo que ja pràcticament no té cola i amb el fred que fa difícilment es tornarà a enganxar. En Jochen per sort té un trocet petit d'esparadrap en el botiquin i puc anar tirant. Una vegada fa molts anys vaig tenir problemes amb les pells i no portava esparadrap i em vaig cagar en tot. Vaig decidir que en portaria sempre més un rotllo a la motxilla. I així ho vaig fer durant més de 10 anys, en els quals no el vaig haver de fer servir mai! I ara tornem-hi, ara toquen 10 anys de portar inútilment esparadrap a la motxilla...

El Lisenser Spitze (3.231) que ja vam fer al 2009

A l'arribar a la gelera canvia la inclinació i ens toca per primera vegada el sol. Aprofitem per fer una paradeta creient que el sol escalfaria més del que ho fa. Continuem per la gelera, cap a l'esquerra es veuen les traces i la gent que puja cap al Lisenser Spitze (3.231) que ja vam fer al 2009. Nosaltres deixem la gelera i ens enfilem cap a la dreta a buscar l'aresta. En aquest tram una mica gelat em torna a saltar la pell un parell de vegades. 

A l'arribar a la gelera ens toca el sol per primer cop

Jo pensava que des de l'aresta pujaríem per la cresta cap al cim, però a l'arribar-hi veig que s'obre tota una gran pala de neu. Fem un flanqueig i remuntem tota aquesta pala fins a un collet (3.198). Deixem els esquís i ara sí per la cresta relativament fâcil accedim al cim del Lisenser Fernerkogel (3.298). El fred continua sent molt intens però el dia molt clar i amb molta visibilitat. Després d'haver-me posat la càmera a dins el forro una bona estona puc ressucitar-la del fred i fer algunes fotos.

El descens és excel.lent. La part de dalt la neu pols és d'aquelles que et deixen girar amb el pensament, sense haver de fer cap esforç. A mesura que anem perdent alçada va sortint alguna pedra i finalment hi ha alguns trams una mica gelats. Al cotxe ara el termòmetre ja "només" marca -12ºC.

Desnivell: 1.664m

Horari: 6h06'

Participants: Jochen, Martin i jo