diumenge, 26 de desembre del 2010

Les curses de Nadal

Pujada a La Mola 2010

Com cada any, i ja en van molts, el dia de nadal toca pujar a la mola corrents. S'ha convertit ja en una tradició que procuro complir sempre que puc. Des de ja fa un parell d'anys, que van canviar el recorregut, es puja per la pista fins a Can Pobla i després per sota es va a buscar el camí dels monjos. Potser és una mica més llarg que la pujada per la canal, però té varies zones planeres que permeten córrer més. Recordo altres anys que només començar la cursa i ja em posava al màxim de pulsacions, anant ofegat fins al final. En canvi ara, no sé si per l'edat, pel nou itinerari o simplement perquè ja no corro tant, corro molt més descansat.
Els primers anys érem molta menys gent. Després hi va haver una explosió, un boom i el nombre de participants va augmentar espectacularment. Crec però que en els últims anys s'ha estancat i sembla que el número de sonats disposats a treure el fetge per la boca el matí de nadal s'ha estabilitzat.
Aquest any som una molt bona colla dels Leffer's runners. A la sortida no em poso gaire endavant i em toca rebre unes quantes empentes. Per sort la pista és ample i ràpidament tothom es posa al seu lloc sense embussos. Vaig pujant força bé i en cap moment tinc la sensació d'anar molt ofegat, potser és senyal que no anava al màxim i hagués hagut d'apretar una mica més. Arribo a dalt en mig de la multitud de gent animant menys fet pols que altres anys.

A dalt, com sempre, ens espera el Famau que ha sortit abans amb roba d'abric. Van arribant la resta de Leffers, en Jordi Barrancos ja fa estona que ho ha fet, en vuitena posició! El dia és espectacularment clar però l'aire molt fred convida a baixar ràpidament.
A la baixada ens anem trobant cares conegudes, d'aquelles que pràcticament només veiem el dia de nadal a La Mola. A Can Robert coca, cava i cocacola, com sempre. Aquest any no m'espero al sorteig.

Temps: 27'24''


Cursa a peu pel Riu Ripoll

El dia de Sant Esteve toca la cursa pel riu Ripoll. I ja és el tercer any!
Em vaig esperar massa a l'hora d'inscriure'm i ja estava la inscripció tancada. He decidit córrer igualment, encara que sigui sense dorsal. Però a última hora el Famau, que té contactes a tot arreu, aconsegueix un dorsal per ell i un per a mi.
La sortida al costat de la nova pista coberta d'atletisme de sabadell
Enguany han allargat una mica la cursa de manera que faci 10Km justos, l'any passat n'eren 9,2. La sortida ja no es fa a les pistes sinó al costat del nou pavelló. Llàstima, la sortida amb tota l'amplada de les pistes era molt espectacular. La sortida com sempre és rapidíssima, massa ràpida per mi. Passo el primer quilòmetre a 3'30'', aquest ritme no el puc aguantar. Al segon i tercer quilòmetres ja em poso al meu ritme, a uns 4 min/km. Vaig fent la pujada prou còmode i m'agafo com a referència un noi molt alt i prim i un altre de camiseta negra. L'any passat vaig intentar seguir la primera dona, sense èxit. Aquest any no la veig, deu ser més endavant. Veig al Ramon i la Meritxell animant en un costat. Poc abans d'arribar al lloc on es gira avanço a l'alt, amb el de negre mantinc les distàncies. Em passen alguns corredors, més que no pas n'avanço jo. Em passa l'alt amb molta velocitat, no el puc seguir.

Poc abans d'arribar a la meta

La volta i mitja a les pistes se'm fa molt llarga i quan veig el cronòmetre de l'arribada veig que falten uns segons pels 40 minuts. He d'apretar fort si vull baixar de 40 i el final ho aconsegueixo!
Quedo prou satisfet. M'havia marcat baixar dels 40 minuts i per poc però ho aconsegueixo.
Ah, la primera dona queda per darrera meu :)

Temps: 39'53''
Posició: 60è de 675 participants


diumenge, 5 de desembre del 2010

Zuckerhütl (3.507)

El Zuckerhütl és, amb els seus 3.507 metres d'alçada, el cim més alt dels Alps de Stubai. És una muntanya que, sobretot a la primavera i a l'estiu, és molt freqüentada, per una banda per ser la més alta de la zona i per l'altra per la seva fàcil aproximació si es fan servir els remuntadors de l'estació de Stubai-Gletscher.
Amb dos telefèrics pujem fins a la cota màxima de l'estació, el Schaufeljoch (3.170). Baixem per una pista fins aproximadament la cota 2.800. Posem pells i deixem l'estació d'esquí. No hi ha traça i no hi ha ningú excepte nosaltres tres. Aviat ens posem a la gelera del Pfaffenferner, primer amb fort desnivell i després molt més pla fins a saltar el coll Pfaffenjoch. 

El coll Pfaffenjoch (3.213)

Fem un llarg flanqueig per sota el cim rodejant-lo completament fins a buscar el coll Pfaffensattel, ben bé a l'altre vessant. Es comença a girar vent i la visibilitat es redueix. Fa molt fred!


Comença a bufar el vent i el fred és molt intens

En Jochen i en Martin

















En el coll deixem els esquís i amb crampons iniciem l'últim tram d'aresta. És molt dret, potser 50 ó 60º. No portem piolet però per sort la neu és relativament bona. Amb molt de compte anem guanyant metres enmig de la ventisca i el fred, obrint traça a trams fins als genolls. Se'm gelen les pestanyes i em queden els ulls com enganxats pel gel. Des del cim les vistes han de ser espectaculars, però nosaltres no tenim gaire visibilitat i el fred convida a no entretenir-se gaire. La màquina de fer fotos no funciona, amb el fred la bateria ha deixat de funcionar. La cantimplora està també completament gelada.

El Zuckerhütl (3.507), el cim més alt de Stubai

Amb molt de compte desfem el camí fins als esquís. El flanqueig és lent, entre el vent que bufa, la neu ventada i el poc desnivell s'ha d'anar remant fins al Schaufeljoch. A partir d'aquí tenim un bon descens per sobre la gelera fins a retrobar l'estació d'esquí. Posem pells i remuntem per la pista d'esquí els 400 metres de desnivell que ens separen del Schaufeljoch. Ens espera un descens increïble, la pista anomenada Wilde Grub'n té 10 Km de longitud i gairebé 1.500m de desnivell. Llàstima que la visibilitat no és bona i no es distingeix el relleu.

Desnivell ascens: 1.220m
Desnivell descens: 2.991m
Horari: 6h38'
Participants: Jochen, Martin i jo