Riffelgrat al Zugspitze

Cresta que uneix el Riffelscharte amb el Zugspitze, amb una dificultat màxima de IV però que pràcticament no fa ningú degut a la seva llargada, desnivell i al terreny extremament descompost i salvatge.

Des de l'Eibsee (1.000m) a les 5:00h amb els frontals pujem pel camí sota el telefèric fins a la gran tartera. La pujada per la tartera és pesada per què no hi ha pràcticament camí marcat i cada dues passes en rellisques una. Al final de la tartera empalmem amb el camí que ve del Riffelriss i agafem la ferrata que en poca estona ens porta al Riffelscharte (2.161m, 2,5 hores des de l'Eibsee). Les vistes des d'aquí cap al Höllental i cap a la cresta del Waxenstein són impressionants.

Continuem per una tartera, a trams grimpant, fins a superar un contrafort, on trenquem cap a la dreta i agafem la cresta pròpiament dita. Comencem a experimentar el terreny descompost que ens trobarem a partir d'ara. Cada presa que agafes l'has de comprobar dues vegades abans de penjar-t'hi. En 1,5hores arribem al Kleine Riffelwandspitze (2.536m).

A partir d'aquí comencen les dificultats. Ens encordem i per terreny de cresta, molt descompost, anem superant torres, xemeneies i bretxes.

No és tècnicament molt difícil però psicològicament molt cansat per la inseguretat del terreny. No trobem en tota la cresta més de 3 pitons.

Arribem al Grosse Riffelwandspitze (2.626m). En el llibre de cim la última anotació que hi ha és de l'any 1.999!!! Potser fa 11 anys que ningú ha pujat per aquí, no m'estranya.

El que ve ara es veu molt salvatge i no sembla gens fàcil. Una baixada/flanqueig per terreny encara més descompost, després desgrimpada per una cresta molt afilada fins a un coll bloquejat per una paret absolutament vertical i llisa de més de 50m.

Baixem uns 100m arran de la paret vertical i fem un flanqueig per terreny relliscós, a trams nevat a trams gelat, fins a una xemeneia que, per primer cop ens ofereix la possibilitat de grimpar per terreny no descompost. Sortim a una cresta i un curt descens ens porta a la ferrata/camí normal al Zugspitze. 30 minutets més i arribem enmig d'una caravana de gent al cim més alt d'Alemanya, el Zugspitze (2.964m, 10h56' des de l'Eibsee), on ens barrejem en la multitud de turistes i excursionestes que hi ha. El descens el fem amb el cremallera.

Desnivell: 2.368m

Horari: 10h56'

Dificultat: màxim IV en un parell de llargs, però molt exposat, molt descompost i gens assegurat

Participants: Thomas Wielander, Stephan Klotz i jo

Zwölferkante al Waxenstein

Li proposo repetir l'Zwölferkante al Hansjörg, però baixant pel Kleiner Waxenstein en comptes del Groß Waxenstein com vam fer l'any passat.

Es passa tota la nit plovent a bots i barrals i a les 6 del matí continua força tapat. Com que la previsió del temps indica que ha d'anar millorant durant el dia, decidim provar-ho. Pujem en uns 6 Km amb la bici per la pista que va cap al Waxensteinhütte fins a una alçada d'uns 1.200m. Lliguem les bicis en un arbre i continuem caminant, ràpidament som a la gran tartera que vorejem per l'esquerra fins a la congesta de neu, també vorejada per la dreta. Després d'una curta grimpada arribem a la primera reunió on hi ha una baga, 2hores des de casa. Igual que l'any passat comença el Hansjörg ja que la segona tirada no li agrada i prefereix que la faci jo de primer.

La roca en segons quins llocs està mullada i alguns passos costen més del normal. Després de les 2 primeres tirades, IV i IV+, en venen unes quantes de més fàcils. A partir dels llargs 8 ó 9 és més dret i hi ha alguns passos més complicats. Crec que algun de V. El dia no s'acaba d'aixecar i de tant en tant se'ns posa la boira a sobre, per sort no empitjora. Dues vegades empalmem un parell de llargs, i després de 12 llargs i 4hores sortim a l'aresta del Waxenstein. En un moment pujem al Zwölferkopf (2.232m), on fem la típica foto al costat de la mare de déu. Ens apuntem al llibre de piades, som la cinquena o sisena cordada de la temporada que s'hi apunta.

Sense entretenir-nos gaire comencem a baixar cap al Mittagsscharte. Hi ha un tram que sembla que sigui impossible baixar de tant dret com és. Però de cara a la paret es van trobant preses suficients per anar desgrimpant. Després del coll fem dos llargs encordats, amb algun pas de IV. Per la cresta arribem al Kleiner Waxenstein (2.136).

Continuem baixant amb tendència per sobre l'aresta, però no gens evident ni gaire marcat. Sort que en Hansjörg s'ho coneix bé. Un parell o tres de trams la desgrimpada és delicada, potser III, però anem fent bé. Arribem a un collet anomenat Mandl, on deixem l'aresta i ens posem a la cara nord del Waxenstein, on flanquejant arribem fàcilment a la gran tartera. Baixada ràpida per la tartera i més ràpidament encara amb les bicis fins a casa, on arribem a les 15h.

Via: Zwölferkante, 12 llargs, generalment IV amb algun pas de V ó V-

Desnivell: 1.573m

Horari: 2h aprox, 4h via, total casa-casa 8h39'

Hoher Ziegspitz (1.864)

Diumenge a la tarda, havent dinat i aprofitant que les nenes fan la migdiada, decideixo anar cap al Hoher Ziegspitz. En Hansjörg m'havia dit que ell hi va tot sovint, que són uns 1000m de desnivell molt directes i em va explicar el punt de partida. Així que ja feia dies que hi volia anar.

El dia no està gaire clar així que agafo impermeable i paraigües. Uns 5 Kms de cotxe i començo a caminar, a uns 800m d'alçada. Al principi vaig cap a la dreta però el camí és molt pla i no coincideix amb els detalls que m'havia explicat en Hansjörg. Ho provo cap a l'esquerra i aviat trobo un corriol que s'enfila bosc amunt. Poso la directa i a ritme fort vaig guanyant metres molt ràpidament, fent llaçades pel bosc. Fa molta xafogor i es va ennegrint més ràpidament que no pas jo pujo. A uns 100m per sota del cim, veig un llamp i tot seguit un tro molt fort. Immediatament comença a caure un xàfec impressionant. Es converteix en pedregada amb 3 ó 4 llamps que no cauen gaire lluny. Aguanto la tempesta com puc amb el miniparaigües que havia agafat. Passen 20 ó 30 minuts i tot i que ha afluixat no sembla que hagi de parar. Decideixo tirar avall. Una estona després canvio de opinió i torno a tirar amunt, arribant en poca estona a la creu del Hoher Ziegspitz (1.864). Les vistes diuen que són espectaculars, el Zugspitze, el Karwendel, Ammergauealpen... Jo no veig absolutament res. Toco la creu i cap avall corrent, no fos cas que caigués un llamp i em fongués els ploms. La zona inferior del corriol està plena d'arrels i no surto d'una relliscada que l'altre peu ja està relliscant en la següent arrel. No puc aplicar la meva teoria de baixar més ràpid que la velocitat de la relliscada perquè no dono a l'abast.

Arribo moll com un peix.

Desnivell: 1.083m. 2h19' inclosa l'espera