diumenge, 27 de juny del 2010

Marató del Montblanc

42,195 Km; 2.511m de desnivell positiu; 1.490m de desnivell negatiu

Amb en Jochen ens col.loquem bastant endavant per no trobar embussos i és que els gairebé 2.000 participants segur que en provocaran algun. Donen la sortida i comença la cursa que he estat preparant els últims 3 mesos menys les últimes 3 setmanes. Una distenció muscular m'ha fet fer repòs i no sé si recauré de la lesió durant la cursa o trobaré a faltar 3 setmanes d'entrenament.
Anem pujant lleugerament direcció cap a Argentière molt còmodament. En Jochen em va dient que no ens embalem que ja hi haurà temps d'apretar. Jo tinc la sensació que no anem molt ràpid, però el pulsòmetre m'indica gairebé tota l'estona per sobre de 150 pulsacions, m'estranya. Prop d'Argentière ens trobem la Mireia i companyia que en animen molt. Per Argentière passem en aproximadament 1 hora, anem molt bé. I la cama no la noto. Pujem al coll de Montets a ritme constant. Molta gent ja camina, però nosaltres continuem corrent amb passos curts. Llarga baixada i inici del port de categoria especial del dia. Només començar una rampa que ja no em deixa córrer. En Jochen em diu 1000m si anem bé els hem de fer en menys de hora i mitja. Trams corrent trams caminant anem fent cadascú al seu ritme. Em distancio una mica però sempre el tinc a la vista. Just per sota el cim noto per primer cop que les forces comencen a anar justes i al canviar de pujar a baixar gairebé que m'agafa una rampa a la cama. Veig que en Jochen es para i es toca el genoll, penso que li ha agafat una rampa i ja m'atraparà baixant. Després sabré que es va fer mal amb un mal gest. La baixada se'm fa molt llarga i el passar pel poble penso que ja s'ha acabat però no, la baixada continua...

Tornem a passar per un tram on ja hi havíem passat i se m'encén la llum de reserva. Tinc molta calor i vaig deshidratat, vaig tocat. De sobte em tornen a aparèixer els Leffers quan menys m'ho esperava, se'm carreguen les piles suficientment com per arribar fins al següent avituallament, on bec molt i em recupero bastant. Comença la última pujada forta de la cursa, al principi vaig fent però se'm va esgotant l'energia i la calor no hi ajuda gens. En un rierol m'ajupo per refrescar-me i al reincorporar-me gairebé que em quedo clavat amb una rampa. La pujada fins al telefèric se'm fa duríssima. Super rehidratació i reanimació, només queden 5Km i força planers. Els plans es deixen córrer però els 5Km es fan eterns. Ja veig la meta i sento al speaker, vinga ànims!! Allez allez!! Bon courage!!! Últim esforç!! Però les últimes rampes són matadores i fins i tot caminant es fan duríssimes. Apreto les dents i ja hi soc!!!!!!! 5h41'16''













He necessitat més de 50 minuts per fer els últims 5Km. Tinc la sensació que he anat molt malament, però la realitat és que qui més qui menys ha tardat també una bona estona i, segons la classificació, no perdo ni guanyo llocs en aquest tram. Al final quedo 195è de 1.828 participants

diumenge, 20 de juny del 2010

Eibsee-Riffelriss

Tot i que el metge m'ha dit que tinc una ruptura de fibres i que m'oblidi de la marató, jo no me l'acabo de creure. És massa casualitat que el mal sigui exactament on tinc les varius. De totes maneres vaig fer el repòs que em va recomanar i em vaig untar la cama em dyclofenac i me la vaig embolicar amb una vena.
Ahir, després de 5 dies de repòs vaig anar a rodar per l'Eibsee. Em va tornar a fer mal, però crec que menys que la última vegada. Com que només queda una setmana per la marató de Chamonix avui hi he tornat. Pujada fins al Riffelriss, amb neu des dels 1400m. En total uns 700 m de desinvell. Pujant no he notat pràcticament res a la cama, baixant una mica. Però ara em noto les cames força cansades. Potser notaré l'afluixada en el ritme de les tres últimes setmanes.

Temps: 1h05'19''
Desnivell: 659m