Les curses de Nadal

Pujada a La Mola 2010

Com cada any, i ja en van molts, el dia de nadal toca pujar a la mola corrents. S'ha convertit ja en una tradició que procuro complir sempre que puc. Des de ja fa un parell d'anys, que van canviar el recorregut, es puja per la pista fins a Can Pobla i després per sota es va a buscar el camí dels monjos. Potser és una mica més llarg que la pujada per la canal, però té varies zones planeres que permeten córrer més. Recordo altres anys que només començar la cursa i ja em posava al màxim de pulsacions, anant ofegat fins al final. En canvi ara, no sé si per l'edat, pel nou itinerari o simplement perquè ja no corro tant, corro molt més descansat.
Els primers anys érem molta menys gent. Després hi va haver una explosió, un boom i el nombre de participants va augmentar espectacularment. Crec però que en els últims anys s'ha estancat i sembla que el número de sonats disposats a treure el fetge per la boca el matí de nadal s'ha estabilitzat.
Aquest any som una molt bona colla dels Leffer's runners. A la sortida no em poso gaire endavant i em toca rebre unes quantes empentes. Per sort la pista és ample i ràpidament tothom es posa al seu lloc sense embussos. Vaig pujant força bé i en cap moment tinc la sensació d'anar molt ofegat, potser és senyal que no anava al màxim i hagués hagut d'apretar una mica més. Arribo a dalt en mig de la multitud de gent animant menys fet pols que altres anys.

A dalt, com sempre, ens espera el Famau que ha sortit abans amb roba d'abric. Van arribant la resta de Leffers, en Jordi Barrancos ja fa estona que ho ha fet, en vuitena posició! El dia és espectacularment clar però l'aire molt fred convida a baixar ràpidament.
A la baixada ens anem trobant cares conegudes, d'aquelles que pràcticament només veiem el dia de nadal a La Mola. A Can Robert coca, cava i cocacola, com sempre. Aquest any no m'espero al sorteig.

Temps: 27'24''


Cursa a peu pel Riu Ripoll

El dia de Sant Esteve toca la cursa pel riu Ripoll. I ja és el tercer any!
Em vaig esperar massa a l'hora d'inscriure'm i ja estava la inscripció tancada. He decidit córrer igualment, encara que sigui sense dorsal. Però a última hora el Famau, que té contactes a tot arreu, aconsegueix un dorsal per ell i un per a mi.

La sortida al costat de la nova pista coberta d'atletisme de sabadell

Enguany han allargat una mica la cursa de manera que faci 10Km justos, l'any passat n'eren 9,2. La sortida ja no es fa a les pistes sinó al costat del nou pavelló. Llàstima, la sortida amb tota l'amplada de les pistes era molt espectacular. La sortida com sempre és rapidíssima, massa ràpida per mi. Passo el primer quilòmetre a 3'30'', aquest ritme no el puc aguantar. Al segon i tercer quilòmetres ja em poso al meu ritme, a uns 4 min/km. Vaig fent la pujada prou còmode i m'agafo com a referència un noi molt alt i prim i un altre de camiseta negra. L'any passat vaig intentar seguir la primera dona, sense èxit. Aquest any no la veig, deu ser més endavant. Veig al Ramon i la Meritxell animant en un costat. Poc abans d'arribar al lloc on es gira avanço a l'alt, amb el de negre mantinc les distàncies. Em passen alguns corredors, més que no pas n'avanço jo. Em passa l'alt amb molta velocitat, no el puc seguir.

Poc abans d'arribar a la meta

La volta i mitja a les pistes se'm fa molt llarga i quan veig el cronòmetre de l'arribada veig que falten uns segons pels 40 minuts. He d'apretar fort si vull baixar de 40 i el final ho aconsegueixo!
Quedo prou satisfet. M'havia marcat baixar dels 40 minuts i per poc però ho aconsegueixo.
Ah, la primera dona queda per darrera meu :)

Temps: 39'53''
Posició: 60è de 675 participants

Zuckerhütl (3.507)

El Zuckerhütl és, amb els seus 3.507 metres d'alçada, el cim més alt dels Alps de Stubai. És una muntanya que, sobretot a la primavera i a l'estiu, és molt freqüentada, per una banda per ser la més alta de la zona i per l'altra per la seva fàcil aproximació si es fan servir els remuntadors de l'estació de Stubai-Gletscher.

Amb dos telefèrics pujem fins a la cota màxima de l'estació, el Schaufeljoch (3.170). Baixem per una pista fins aproximadament la cota 2.800. Posem pells i deixem l'estació d'esquí. No hi ha traça i no hi ha ningú excepte nosaltres tres. Aviat ens posem a la gelera del Pfaffenferner, primer amb fort desnivell i després molt més pla fins a saltar el coll Pfaffenjoch. 

El coll Pfaffenjoch (3.213)

Fem un llarg flanqueig per sota el cim rodejant-lo completament fins a buscar el coll Pfaffensattel, ben bé a l'altre vessant. Es comença a girar vent i la visibilitat es redueix. Fa molt fred!

Comença a bufar el vent i el fred és molt intens

En Jochen i en Martin

En el coll deixem els esquís i amb crampons iniciem l'últim tram d'aresta. És molt dret, potser 50 ó 60º. No portem piolet però per sort la neu és relativament bona. Amb molt de compte anem guanyant metres enmig de la ventisca i el fred, obrint traça a trams fins als genolls. Se'm gelen les pestanyes i em queden els ulls com enganxats pel gel. Des del cim les vistes han de ser espectaculars, però nosaltres no tenim gaire visibilitat i el fred convida a no entretenir-se gaire. La màquina de fer fotos no funciona, amb el fred la bateria ha deixat de funcionar. La cantimplora està també completament gelada.

El Zuckerhütl (3.507), el cim més alt de Stubai

Amb molt de compte desfem el camí fins als esquís. El flanqueig és lent, entre el vent que bufa, la neu ventada i el poc desnivell s'ha d'anar remant fins al Schaufeljoch. A partir d'aquí tenim un bon descens per sobre la gelera fins a retrobar l'estació d'esquí. Posem pells i remuntem per la pista d'esquí els 400 metres de desnivell que ens separen del Schaufeljoch. Ens espera un descens increïble, la pista anomenada Wilde Grub'n té 10 Km de longitud i gairebé 1.500m de desnivell. Llàstima que la visibilitat no és bona i no es distingeix el relleu.

Desnivell ascens: 1.220m
Desnivell descens: 2.991m
Horari: 6h38'
Participants: Jochen, Martin i jo

La primera de la temporada - el Hoadl (2.340)

Aquest any de moment no ha nevat gaire i sembla que la neu es fa esperar una mica més que l'any passat. Mirant per internet he vist ressenyes del Hoadl a Axamer Lizum que diuen que està en bones condicions. Axamer Lizum és una estació d'esquí a mitja hora d'Innsbruck, a aproximadament una hora de casa. Encara no està oberta però han anat trepitjant la neu que ha caigut i n'han afegit d'artificial.

Li proposo en el Jochen, que de seguida s'hi apunta. Quedem a dos quarts de 8 i en una hora ens plantem al pàrquing de l'estació. El pàrquing està gairebé ple, sembla com si l'estació estés oberta, però no... són tot esquiadors de muntanya!! Sortim amb els esquís als peus, a uns 1.550m d'alçada i anem seguint la pista de la dreta. El principi es fa tot una mica estrany i costa trobar el ritme i coordinar tots els moviments, es noten els mesos de pausa estival. Anem pujant a ritme suau i fent paradetes tot sovint.

En Jochen en acció

Vista des del Hoadl mirant direcció cap Stubai

Un servidor a dalt del Hoadl

A estones bufa una mica el vent però no arriba a ser gaire molest. El punt culminant de l'estació és el Hoadl (2.340), on hi ha a part d'una creu un megarestaurant impressionant. Fins la setmana que ve no l'obriran. 

Hem estat poc més d'una hora. Menjem i bebem una mica, pells fora i cap avall. Baixem per l'altre costat, per l'anomenada Damenfahrt, traduït baixada de dones. No sé pas per què se'n diu així. És una baixada entretinguda, llarga i amb bona neu. Pols i a la vora dels sortidors de neu artificial una mica dura.

Es nota que la musculatura encara no està avesada a l'esquí i hem d'anar fent parades tot sovint.

En poca estona som a baix i a dos quarts de dotze ja torno a ser a casa.

Desnivell: 826m

Horari: 1h 46'

Participants: Jochen Kind i jo

Schellschlicht (2.053)

Quedo amb el Hansjörg a les 7:30h per sortir amb la bicicleta. La idea és fer un bike&hike, és a dir, l'aproximació amb btt fins al peu del Frieder (2.053), lligar les bicis, pujar-lo i tornar cap a casa. Com que el matí és fred i està tot gelat decidim canviar de plans i deixar les bicicletes a casa. Anem amb cotxe fins a Griesen, últim poble alemany abans d'entrar al Tirol situat a uns 800 metres sobre el nivell del mar. Agafem la pista que va cap al Plansee, pista que ja he fet varies vegades amb bicicleta. A uns 10' del cotxe deixem la pista i ens enfilem cap a la dreta pel bosc. Des d'aquí ja es veu el cim perfectament. 

El Schellschlicht vist des de la pista del Plansee, a
uns 10 minuts de Griesen

La idea és pujar-lo per l'aresta de la dreta, pel coll Sunkensattel, i baixar-lo per l'esquerra, passant pel refugi Schellalm.
El Hansjörg agafa un ritme fort des del començament i jo el vaig seguint de ben aprop. La pujada s'anomena "pujada de les 1000 corbes" i no sé si n'hi ha mil però sinó poc n'hi falta. Un cop al coll s'agafa l'aresta i quan ja es veu el cim i ja sembla que hi ets, s'ha de baixar perdent uns 100 metres de desnivell. A dalt estem sols i com que fa vent no ens hi estem gaire. La visibilitat és excel.lent i des d'aquí s'arriba a veure Munich.
Baixem ràpidament, tot i que el primer tram puja i baixa continuament. Poc abans del Schellalm comencem a creuar-nos amb gent que puja.

Schellalm, situat en un idílic mirador.

A partir d'aquí entrem en bosc espès i fem tantes esses com a la pujada.

Desnivell: 1.317m
Horari: unes 2hores fins al cim, 3h52' en total

Cursa Eibseelauf

EIBSEE-HERBSTLAUF

Aquesta és la cursa de casa, igual que ho era la Pujada a Catafau quan vivia a Castellar. I ja és la tercera vegada que la corro. És una cursa popular molt familiar, organitzada pel Wolfgang Plümpe, que tanca la temporada de curses de muntanya. Surt de la piscina municipal de Grainau, només a uns 200 metres de casa i puja fins al llac Eibsee, que es rodeja completament. En total són uns 360 metres de desnivell i uns 12 Km de recorregut.

Aquest any fa un temps de tardor espectacular que convida a córrer. Tot i que va nevar la setmana passada les temperatures han pujat força degut al vent reescalfat anomenat Föhn (el nostre fogony). La temperatura és d'uns 12ºC i el cel clar i net.

Pocs metres després de la sortida hi ha la primera rampa que fa la primera selecció. Es va pujant pel bosc fins al Badersee. Es travessa la carretera i s'agafa el camí normal de l'Eibsee. Aquí és on hi ha les rampes dures que et porten a l'Eibsee. La volta a l'Eibsee es fa per la dreta, són uns 7,5 Km. 

Aprop de la meta, just en el moment d'iniciar l'esprint final

Acabo la cursa força content perquè he rebaixat aproximadament 1 minut el temps de l'any passat. A més, normalment als plans i a les baixades m'acostumen a avançar bastants corredors però aquest any he aconseguit aguantar el tipus. La volta a l'Eibsee la faig juntament amb altres 2 corredors. A les pujades tiro jo i aconsegueixo despenjar-los. A les baixades m'atrapen i en els plans em despenjo. Aconsegueixo però aguantar-los en l'últim pla abans de la meta i em queden les forces justes per fer un fort esprint i deixar-los enrera.

Recollint el tercer premi en la categoria "d'avis" de 40 a 45 anys

Temps: 53'16"

Posició: 15è (de 119 participants)

Link de la cursa: http://www.eibseelauf.de/

El DANIEL "a pinyó"

El Daniel amb els seus 2.340 metres d'alçada és la muntanya més alta dels Ammergauer Alpen. Vista des de Garmisch-Partenkirchen sembla una piràmide perfecta, una muntanya espectacular i difícil que sobresurt per sobre de totes les altres. Per l'altre costat és en canvi una muntanya normal, sense dificultat. La ruta normal surt des del poble tirolès de Lermoos, a uns 1.000 metres sobre el nivell del mar.

Daniel (2.340m) amb el Zugspitze al fons

Em proposo avui pujar el Daniel el més ràpidament possible però "sense córrer". Aparco el cotxe al parking de la piscina municipal de Lermoos i començo la caminada. S'ha de pujar al refugi del Tuftlalm (1.496). Hi ha 3 possibilitats: la pista de 4x4 que va fent grans llaçades, és la ruta per pujar-hi amb btt; el camí normal que va pel bosc i va retallant les grans corbes de la pista; i la ruta directa, que retalla les corbes del camí del bosc, pujant pel dret. Agafo doncs aquesta tercera variant, per ser la més ràpida. En 28' guanyo els 500 metres de desnivell que hi ha fins al Tuftlalm, bon ritme! Faig un glop a la font i sense parar continuo amunt. El refugi està situat en un lloc idílic. Té una gran terrassa que és un gran mirador del Moos, amb Lermoos i Ehrwald a sota, el Zugspitze i l'impressionant Sonnenspitz al fons. És un lloc que convida a asseure-s'hi, demanar una cervesa blanca i disfrutar. Però avui no toca.

El poble de Lermoos

Vaig passant a molta gent, que no tenen la pressa que tinc jo, i vaig superant primer els prats, l'aresta, el bosc, la tartera i finalment el flanqueig que porta des del cim del Ups fins al Danial. Al cim, ple de gent, hi arribo 1h24' després de sortir del cotxe. Faig quatre fotos, un glop d'aigua i avall que fa baixada. Em vaig creuant a tothom que havia avançat a la pujada i molts se'm queden mirant amb cara de "aquest tio no hi és tot, sembla que el persegueixi el dimoni".

                                       Temps                             Desnivel

Lermoos-Tuftlalm:               28'                                   500

Tuftalalm-Daniel:                 56'                                   791

Lermoos-Daniel:             1h24'                                 1.291

Lermoos-Lermoos:         2h24'

Ferrata Tajakante

Perfil de la ferrata Tajakante

Al matí està plovent i sembla que no podré fer gran cosa. Però cap a les 11 sembla que deixa de ploure i decideixo equipar-me per marxar. Surto de casa amb la bici i la motxilla amb el boudrier a les 11:30. Pujant cap a Griesen alguna estona plou una mica però sembla que cada vegada el temps va a millor. La pujada cap a l'Ehrwalderalm se'm fa molt dura, potser és la bici de la Marta o potser soc jo que no vaig fi. Descanso una estoneta i bec per recuperar energies. D'aquí fins al llac del Seebensee es deixa fer bastant bé. Només la pujada del principi i la del Seebenalm matxaquen una mica, però a poc a poc i amb bona lletra es va fent. Vaig fins al final del llac on lligo la bici al costat del petit telefèric del refugi Coburgerhütte, a 1.657m. Començo a caminar direcció al mencionat refugi i al cap de poca estona ja veig el primer cartell indicant la ferrata.

Seebensee (1.657)

En una mitja hora aproximadament em planto al peu de la ferrata, indicat amb un cartell vermell. M'equipo i cap amunt. La ferrata és la típica de cable, molt esporàdicament alguna barra clavada, però generalment s'ha de tibar del cable. Hi ha 3 ó 4 llocs on s'ha de tirar fort i fins i tot en un em penjo a descansar. M'he deixat la cantimplora a la bici i vaig sec. Començo a notar fort la fatiga i he d'afluixar el ritme. La ferrata va resseguint l'aresta ben bé fins al cim, el Vorderer Tajakopf (2.452). Trobo una mica de neu a les zones obagues de dalt, però poca cosa. S'ha obert una mica i el cel està molt net. La vista cap a la vall Ehrwald-Lermoos-Biberwier és molt guapa. Sense entretenir-me gens començo a baixar per terreny bastant empinat, hi ha cable instal.lat. Baixo fins al Dragensee i trenco cap a la dreta. Arribo al cap de 3 hores a la bicicleta.

Sé que em queden un parell de pujades fins al Ehrwalderalm, però després tot baixada fins a casa. Me les prenc amb calma i al final pateixo menys del que creia. Arribo a casa rebentat, crec que la combinació bici/caminar em fatiga molt, però molt satisfet. Una molt bona sortida.

Grainau (750)-Seebensse (1.657) - Grainau - 62 Km

Seebensse - Ferrata Tajakante - Vorderer Tajakopf (2.452) - Seebensee - 765m, 2h59'

Riffelgrat al Zugspitze

Cresta que uneix el Riffelscharte amb el Zugspitze, amb una dificultat màxima de IV però que pràcticament no fa ningú degut a la seva llargada, desnivell i al terreny extremament descompost i salvatge.

Des de l'Eibsee (1.000m) a les 5:00h amb els frontals pujem pel camí sota el telefèric fins a la gran tartera. La pujada per la tartera és pesada per què no hi ha pràcticament camí marcat i cada dues passes en rellisques una. Al final de la tartera empalmem amb el camí que ve del Riffelriss i agafem la ferrata que en poca estona ens porta al Riffelscharte (2.161m, 2,5 hores des de l'Eibsee). Les vistes des d'aquí cap al Höllental i cap a la cresta del Waxenstein són impressionants.

Continuem per una tartera, a trams grimpant, fins a superar un contrafort, on trenquem cap a la dreta i agafem la cresta pròpiament dita. Comencem a experimentar el terreny descompost que ens trobarem a partir d'ara. Cada presa que agafes l'has de comprobar dues vegades abans de penjar-t'hi. En 1,5hores arribem al Kleine Riffelwandspitze (2.536m).

A partir d'aquí comencen les dificultats. Ens encordem i per terreny de cresta, molt descompost, anem superant torres, xemeneies i bretxes.

No és tècnicament molt difícil però psicològicament molt cansat per la inseguretat del terreny. No trobem en tota la cresta més de 3 pitons.

Arribem al Grosse Riffelwandspitze (2.626m). En el llibre de cim la última anotació que hi ha és de l'any 1.999!!! Potser fa 11 anys que ningú ha pujat per aquí, no m'estranya.

El que ve ara es veu molt salvatge i no sembla gens fàcil. Una baixada/flanqueig per terreny encara més descompost, després desgrimpada per una cresta molt afilada fins a un coll bloquejat per una paret absolutament vertical i llisa de més de 50m.

Baixem uns 100m arran de la paret vertical i fem un flanqueig per terreny relliscós, a trams nevat a trams gelat, fins a una xemeneia que, per primer cop ens ofereix la possibilitat de grimpar per terreny no descompost. Sortim a una cresta i un curt descens ens porta a la ferrata/camí normal al Zugspitze. 30 minutets més i arribem enmig d'una caravana de gent al cim més alt d'Alemanya, el Zugspitze (2.964m, 10h56' des de l'Eibsee), on ens barrejem en la multitud de turistes i excursionestes que hi ha. El descens el fem amb el cremallera.

Desnivell: 2.368m

Horari: 10h56'

Dificultat: màxim IV en un parell de llargs, però molt exposat, molt descompost i gens assegurat

Participants: Thomas Wielander, Stephan Klotz i jo

Zwölferkante al Waxenstein

Li proposo repetir l'Zwölferkante al Hansjörg, però baixant pel Kleiner Waxenstein en comptes del Groß Waxenstein com vam fer l'any passat.

Es passa tota la nit plovent a bots i barrals i a les 6 del matí continua força tapat. Com que la previsió del temps indica que ha d'anar millorant durant el dia, decidim provar-ho. Pujem en uns 6 Km amb la bici per la pista que va cap al Waxensteinhütte fins a una alçada d'uns 1.200m. Lliguem les bicis en un arbre i continuem caminant, ràpidament som a la gran tartera que vorejem per l'esquerra fins a la congesta de neu, també vorejada per la dreta. Després d'una curta grimpada arribem a la primera reunió on hi ha una baga, 2hores des de casa. Igual que l'any passat comença el Hansjörg ja que la segona tirada no li agrada i prefereix que la faci jo de primer.

La roca en segons quins llocs està mullada i alguns passos costen més del normal. Després de les 2 primeres tirades, IV i IV+, en venen unes quantes de més fàcils. A partir dels llargs 8 ó 9 és més dret i hi ha alguns passos més complicats. Crec que algun de V. El dia no s'acaba d'aixecar i de tant en tant se'ns posa la boira a sobre, per sort no empitjora. Dues vegades empalmem un parell de llargs, i després de 12 llargs i 4hores sortim a l'aresta del Waxenstein. En un moment pujem al Zwölferkopf (2.232m), on fem la típica foto al costat de la mare de déu. Ens apuntem al llibre de piades, som la cinquena o sisena cordada de la temporada que s'hi apunta.

Sense entretenir-nos gaire comencem a baixar cap al Mittagsscharte. Hi ha un tram que sembla que sigui impossible baixar de tant dret com és. Però de cara a la paret es van trobant preses suficients per anar desgrimpant. Després del coll fem dos llargs encordats, amb algun pas de IV. Per la cresta arribem al Kleiner Waxenstein (2.136).

Continuem baixant amb tendència per sobre l'aresta, però no gens evident ni gaire marcat. Sort que en Hansjörg s'ho coneix bé. Un parell o tres de trams la desgrimpada és delicada, potser III, però anem fent bé. Arribem a un collet anomenat Mandl, on deixem l'aresta i ens posem a la cara nord del Waxenstein, on flanquejant arribem fàcilment a la gran tartera. Baixada ràpida per la tartera i més ràpidament encara amb les bicis fins a casa, on arribem a les 15h.

Via: Zwölferkante, 12 llargs, generalment IV amb algun pas de V ó V-

Desnivell: 1.573m

Horari: 2h aprox, 4h via, total casa-casa 8h39'

Hoher Ziegspitz (1.864)

Diumenge a la tarda, havent dinat i aprofitant que les nenes fan la migdiada, decideixo anar cap al Hoher Ziegspitz. En Hansjörg m'havia dit que ell hi va tot sovint, que són uns 1000m de desnivell molt directes i em va explicar el punt de partida. Així que ja feia dies que hi volia anar.

El dia no està gaire clar així que agafo impermeable i paraigües. Uns 5 Kms de cotxe i començo a caminar, a uns 800m d'alçada. Al principi vaig cap a la dreta però el camí és molt pla i no coincideix amb els detalls que m'havia explicat en Hansjörg. Ho provo cap a l'esquerra i aviat trobo un corriol que s'enfila bosc amunt. Poso la directa i a ritme fort vaig guanyant metres molt ràpidament, fent llaçades pel bosc. Fa molta xafogor i es va ennegrint més ràpidament que no pas jo pujo. A uns 100m per sota del cim, veig un llamp i tot seguit un tro molt fort. Immediatament comença a caure un xàfec impressionant. Es converteix en pedregada amb 3 ó 4 llamps que no cauen gaire lluny. Aguanto la tempesta com puc amb el miniparaigües que havia agafat. Passen 20 ó 30 minuts i tot i que ha afluixat no sembla que hagi de parar. Decideixo tirar avall. Una estona després canvio de opinió i torno a tirar amunt, arribant en poca estona a la creu del Hoher Ziegspitz (1.864). Les vistes diuen que són espectaculars, el Zugspitze, el Karwendel, Ammergauealpen... Jo no veig absolutament res. Toco la creu i cap avall corrent, no fos cas que caigués un llamp i em fongués els ploms. La zona inferior del corriol està plena d'arrels i no surto d'una relliscada que l'altre peu ja està relliscant en la següent arrel. No puc aplicar la meva teoria de baixar més ràpid que la velocitat de la relliscada perquè no dono a l'abast.

Arribo moll com un peix.

Desnivell: 1.083m. 2h19' inclosa l'espera

Marató del Montblanc

42,195 Km; 2.511m de desnivell positiu; 1.490m de desnivell negatiu

Amb en Jochen ens col.loquem bastant endavant per no trobar embussos i és que els gairebé 2.000 participants segur que en provocaran algun. Donen la sortida i comença la cursa que he estat preparant els últims 3 mesos menys les últimes 3 setmanes. Una distenció muscular m'ha fet fer repòs i no sé si recauré de la lesió durant la cursa o trobaré a faltar 3 setmanes d'entrenament.

Anem pujant lleugerament direcció cap a Argentière molt còmodament. En Jochen em va dient que no ens embalem que ja hi haurà temps d'apretar. Jo tinc la sensació que no anem molt ràpid, però el pulsòmetre m'indica gairebé tota l'estona per sobre de 150 pulsacions, m'estranya. Prop d'Argentière ens trobem la Mireia i companyia que en animen molt. Per Argentière passem en aproximadament 1 hora, anem molt bé. I la cama no la noto. Pujem al coll de Montets a ritme constant. Molta gent ja camina, però nosaltres continuem corrent amb passos curts. Llarga baixada i inici del port de categoria especial del dia. Només començar una rampa que ja no em deixa córrer. En Jochen em diu 1000m si anem bé els hem de fer en menys de hora i mitja. Trams corrent trams caminant anem fent cadascú al seu ritme. Em distancio una mica però sempre el tinc a la vista. Just per sota el cim noto per primer cop que les forces comencen a anar justes i al canviar de pujar a baixar gairebé que m'agafa una rampa a la cama. Veig que en Jochen es para i es toca el genoll, penso que li ha agafat una rampa i ja m'atraparà baixant. Després sabré que es va fer mal amb un mal gest. La baixada se'm fa molt llarga i el passar pel poble penso que ja s'ha acabat però no, la baixada continua...

Tornem a passar per un tram on ja hi havíem passat i se m'encén la llum de reserva. Tinc molta calor i vaig deshidratat, vaig tocat. De sobte em tornen a aparèixer els Leffers quan menys m'ho esperava, se'm carreguen les piles suficientment com per arribar fins al següent avituallament, on bec molt i em recupero bastant. Comença la última pujada forta de la cursa, al principi vaig fent però se'm va esgotant l'energia i la calor no hi ajuda gens. En un rierol m'ajupo per refrescar-me i al reincorporar-me gairebé que em quedo clavat amb una rampa. La pujada fins al telefèric se'm fa duríssima. Super rehidratació i reanimació, només queden 5Km i força planers. Els plans es deixen córrer però els 5Km es fan eterns. Ja veig la meta i sento al speaker, vinga ànims!! Allez allez!! Bon courage!!! Últim esforç!! Però les últimes rampes són matadores i fins i tot caminant es fan duríssimes. Apreto les dents i ja hi soc!!!!!!! 5h41'16''

He necessitat més de 50 minuts per fer els últims 5Km. Tinc la sensació que he anat molt malament, però la realitat és que qui més qui menys ha tardat també una bona estona i, segons la classificació, no perdo ni guanyo llocs en aquest tram. Al final quedo 195è de 1.828 participants

Eibsee-Riffelriss

Tot i que el metge m'ha dit que tinc una ruptura de fibres i que m'oblidi de la marató, jo no me l'acabo de creure. És massa casualitat que el mal sigui exactament on tinc les varius. De totes maneres vaig fer el repòs que em va recomanar i em vaig untar la cama em dyclofenac i me la vaig embolicar amb una vena.

Ahir, després de 5 dies de repòs vaig anar a rodar per l'Eibsee. Em va tornar a fer mal, però crec que menys que la última vegada. Com que només queda una setmana per la marató de Chamonix avui hi he tornat. Pujada fins al Riffelriss, amb neu des dels 1400m. En total uns 700 m de desinvell. Pujant no he notat pràcticament res a la cama, baixant una mica. Però ara em noto les cames força cansades. Potser notaré l'afluixada en el ritme de les tres últimes setmanes.

Temps: 1h05'19''

Desnivell: 659m

Cevedale

Sortida express amb en Jochen al Cevedale (3.769)

Una setmana després d'haver fet el Similaun decidim provar el Cevedale, un altre dels grans clàssics del südtirol. En unes 2 hores i mitja ens plantem al poble de Sulden, a la cota 1.900 de l'estació d'esquí. Hi ha molta gent al parking amb esquís de muntanya, preparant-se per pujar. La gran majoria agafen el telefèric que porta fins al Schaubachhütte (2.581). Nosaltres però anem amb "fair means" com sempre diu en Jochen. Anem seguint la pista d'esquí fins al citat refugi on la deixem i ens comencem a enfilar per una pala per sota de l'impressionant Zebrú o Königspitze i les seves espectaculars geleres penjant.

Pujem fins a un coll a uns 3000m on es canvia de vessant i per primer cop es veu el cim.

Curt descens que ens porta a sota el refugi Casati (3.254) i aquí entrem a la immensa gelera del Cevedale. Tot té unes dimensions impressionants.

Al coll on comença l'aresta cimera hi ha un tap de gent. És una zona gelada on hi ha gent que rellisca amb els esquís, altres intenten posar serretes i d'altres parats a la traça posen crampons. Nosaltres decidim posar crampons i superem el tram gelat ràpidament. Al sortir a l'aresta fa força vent que per sort després calma bastant. Les vistes són impressionants, l'altre vessant la de Martell, el Königspitze on s'hi veu gent pujant amb esquís per una pala estreta i dreta ens queda marcat, l'haurem de provar alguna vegada.

Desnivell pujada: 2.089m

Horari: 6h15' de cotxe a cotxe