diumenge, 30 de març de 2014

Piz Buin (3.312)

El Piz Buin a part de ser una crema de protecció solar és també la muntanya més alta del massís de la Silvretta a la regió suíssa d'Engadin, on es parla el romanx. És un clàssic de l'esquí de muntanya.


Guarda

Aparquem el cotxe a l'entrada de l'idíl.lic poble de Guarda (1.653). La neu es veu molt amunt i sembla que ens tocarà carregar els esquís una bona estona. Amb els esquís a l'esquena travessem el poble i agafem una pista que s'enfila cap a la vall de Tuoi. Al cap de poca estona ja hi comencen a haver les primeres clapes de neu i més aviat del que ens pensàvem podem posar-nos els esquís. En dues o tres ocasions ens hem de descalçar els esquís fins que ja hi ha neu de forma continua.


Pels carrers de Guarda
Més aviat del que pensàvem podem calçar els esquís
















La pujada fins al refugi de Tuoi (2.250) és llarga i molta estona molt plana. Es guanya alçada lentament. No sé si és perquè es guanya alçada molt lentament o perquè la neu està una mica dura però tant en Jochen com jo patim llagues als peus. La majoria de gent fa l'ascenció en dues jornades, dormint al refugi.

Refugi de Tuoi (2.250)

Fem una petita pausa i comencem a remuntar per sota el gran Piz Buin. Hem d'anar a rodejar el petit Piz Buin i anar a buscar la gelera que hi ha a darrera. Arribem a un primer coll on surten unes traces cap a la dreta en direcció al coll que hi ha entre el gran i el petit Piz Buin. La guia marca però cap a l'esquerra. Baixem una mica i tornem a enfilar-nos a un altre coll.

El primer coll



La gelera del Piz Buin des del segon coll



Piz Buin (3.312)



Per baixar del coll ens hem de treure els esquís i tornem a perdre uns quants metres d'alçada. Remuntem una gelera bastant plana fins al coll entre els dos Piz Buin, on deixem els esquís. Calcem els grampons i per una traça molt marcada superem un parell de ressalts rocosos fins al cim.

Ressalt rocós


Vista de cim


Piz Buin


En Jochen arribant a cim

Baixant un dels ressalts rocosos


Del coll veiem unes traces que baixen per la canal entre el petit i el gran Piz Buin, són les que havíem vist pujant. Decidim seguir-les i evitar-nos així tornar a fer el gran rodeig amb les corresponents dues remuntades. El primer tram és molt dret i està dur, però amb compte fent una mica d'escaleta es baixa bé.

Canal de baixada entre els dos Piz Buin


Canal de baixada entre els dos Piz Buin


Després la neu es torna fonda i una mica pesada i a mesura que anem perdent alçada es va tornant menys fonda i més esquiable. En poca estona arribem al refugi. Realment per aquesta canal és molt més curt. Jo recomanaria pujar també per la canal amb crampons i esquís a l'esquena, segur que es rebaixen uns quants metres de desnivell i segurament més d'una hora d'ascens.

Com que anem tard el sol ja no toca i la neu s'ha endurit una mica, el que fa que el descens del refugi per les zones planes es faci força bé. No hem de remar gaire.


Participants: Jochen Kind, Josep Noguera
Horari: 9 hores
Desnivell: 1.948m

dissabte, 20 de juliol de 2013

Transalp 2013

TRANSALP EN BTT

Fa anys que tenia al cap fer la travessa dels Pirineus en Btt, però no he trobat mai el moment i des que vivim a Alemanya que és una mica més complicat. Mirant per internet vaig veure molta informació per fer la travessa dels Alps i mica en mica em vaig anar fixant en una ruta que travessa els Alps de nord a sud anomenada "Albrecht Route". L'Albrecht fa molts anys que fa aquesta ruta i any rera any l'ha anat depurant, intentant evitar trams de carretera i trams no ciclables. Té una pàgina web i ven una guia i els corresponents tracks per gps. Em compro la guia, em vaig animant i hi poso data. El Roger no s'ho pot combinar i decideixo fer-la sol. A última hora un company de feina, l'Otto Neuner, s'apunta.

1. Etapa - 6 de juliol del 2013
Grainau - Griesen (frontera Alemanya/Àustria) - Ehrwald - Fernpass (1.266) - Imst - Landeck - Pians
Distància: 85,69 Km
Desnivell: 1.170m



Sortim a dos quarts de deu des de casa direcció cap a Ehrwald. Hi ha qui comença la primera etapa pujant a l'Eibsee i al Hochthörlehütte, però és un lloc que ja coneixem prou i no és necessari allargar ja d'entrada la ruta. A Ehrwald agafem el Panoraweg que volteja per dalt. Es poden fer uns quants metres menys de desnivell anant directament a Biberwier. La pujada fins al Fernpass (1.266) es fa força bé. Ens costa una mica atravessar la carretera general del Fernpass pel gran trànsit que té, és una carretera on típicament es fan caravanes.


Castell de Fernstein
Cap a Imst


Bed and Breakfast a Pians


El descens del Fernpass està en obres i està una mica enfangat i pedregós. Acabada la baixada forta trenquem a la dreta per un camí amagat, sense el GPS segur que ens haguéssim passat de llarg. A Imst ens posem al costat de l'Inn que anem remuntant pel seu marge per un carril bici. Fa bastanta calor, uns 28°C, i parem a veure en una font. L'Otto es queixa que el fre de la roda de davant no està ben ajustat i va fregant tota l'estona. A Landeck anem a buscar un ciclista, però és dissabte a la tarda i tots estan tancats. Per sort trobem un Intersport, comprem unes pastilles de fre noves i les muntem. El problema però no són les pastilles sinó que un dels pistons del fre no tira enrera. Tornem a l'Intersport i preguntem si tenen un mecànic. Truca'n per telèfon i al cap de 20 minuts es presenta un senyor gran que ens porta fins al seu taller. Allà ajusta el fre tan bé com pot, però no soluciona el problema d'arrel. A uns 5 Km de Landeck l'Otto diu que no pot seguir, el fre està gairebé bloquejat i em prou feines i molts esforços aconsegueix pedalar a 10 Km/h. Anem fins al primer poble que trobem, Pians, l'Otto truca a casa seva i demana si poden venir amb el cotxe i portar la seva bicicleta vella. Mentres el fill no ve busquem una habitació i anem a sopar. Al cap d'una hora i mitja arriba el seu fill amb la bicicleta de recanvi.



2. Etapa - 7 de juliol del 2013
Pians - Sankt Anton am Arlberg - Konstanzer Hütte (1.676) - Heilbronner Hütte (2.320) - Galtür - Ischgl (1.347) - Bodenalpe (1.848) - Heidelberger Hütte (2.264)
Distància: 83,50 Km
Desnivell: 2.600m

Anem per la carretera general, tota l'estona amb lleu pujada, fins a Sankt Anton am Arlberg. Aquí deixem la carretera i per carrers amb molta inclinació anem cap a la part alta del poble.

Pujant cap a Sankt Anton am Arlberg
Pujant cap a Sankt Anton am Arlberg
















Amb molt poca distància guanyem 150 metres de desnivell. Aquí agafem una pista asfaltada que és exactament la que vaig fer l'any passat, en sentit contrari, a la Marató de Montafon. La part asfaltada va pujant lleugerament, després s'acaba l'asfalt i venen 4 ó 5 revolts amb bastanta pendent. Parem perquè l'Otto es queixa que la bici no li va bé. Altre cop el fre. El de davant li frega i va frenant tota l'estona i el de darrera gairebé no frena. Mirem d'ajustar-lo i continuem.


Pujant cap al Konstanzer Hütte
Pujant cap al Konstanzer Hütte

















Al refugi de Konstanzer l'Otto em diu que no pot continuar. El fre de darrera no frena gens i a les baixades no pot frenar. Ens ho mirem molta estona però no hi trobem solució, sembla que el circuit no sigui estanc i hi hagi entrat aire. Decideix tornar i em quedo sol.
Per sota el Heilbronner Hütte he de tibar uns 45 minuts, a estones per neu.


Cap al Heilbronner Hütte toca tibar
Cap al Heilbronner Hütte toca tibar


Per sota el Heilbronner Hütte
Heilbronner Hütte (2.320m)





























Després forta baixada fins a sota el pantà Kops Stausee, que s'ha de remuntar per una forta pujada d'un quilòmetre. La rampa trenca molt. Després ve tot baixada fins a Galtür, poble famós perquè a l'any 99 el va escombrar un allau gegant. Aquí tinc una mica de davallada física i a Ischgl faig una parada per recuperar-me. Entrepà petit i una cocacola.

















Les rampes a la sortida d'Ischgl són potser les més fortes que em trobaré en tota la travessa. Es va per sota del telefèric per molt fortes pendents, per sort asfaltades, fins a Bodenalpe. L'Albrecht recomana dormir aquí per evitar dormir en refugi. Jo descanso una mica i com que encara és d'hora decideixo continuar fins al Heidelberger Hütte. La pujada es torna més suau, ja per camí, i només de tant en tant hi ha alguna rampa més dura. Cauen tímidament algunes gotes, però no plou fort fins que no fa estona que ja soc instal.lat al refugi.
El refugi és immens. Pots dormir en habitacions particulars o en els dormitoris comuns. Després de dutxar-me per 2 Euros em serveixen un sopar molt bo.



Entre Bodenalpe i Heidelberger Hütte
Heidelberger Hütte (2.264m)



3. Etapa - 8 de juliol del 2013
Heidelberger Hütte - Fimberpass (2.608) - Sent - Scuol - S-charl - Alp Astras - Pass da Costainas (2.252) - Lü - Tschierv - Fuldera - Alp Praveder - Döss Radond (2.234) - Arnoga (1.891)
Distància: 115,61 Km
Desnivell: 2.609m

Per pujar al Firmberpass he hagut de tibar uns 50 minuts. El descens al principi també té trams que s'ha de baixar de la bici, en general molt pedregós.

Heidelberger Hütte (2.264m)
Cap al Fimberpass














Fimberpass (2.608m)
Fimberpass (2.608)














Fimberpass (2.608m)
Descens del Fimberpass


















Després sense problemes fins a Sent i Scoul, on faig una petita parada. Aquí comença una pujada asfaltada bastant forta, després es suavitza una mica i ja sense asfaltar s'arriba a S-charl. La pujada a partir d'aquí és molt bonica, es va seguint tota l'estona el riu. El descens cap a Vna és guapíssim, pista molt ben arreglada sense pedres i molt ràpida. A Vna el road book marca que s'ha de passar el poble, el GPS que s'ha de trencar a la dreta abans d'arribar-hi. No faig ni una cosa ni l'altra i em quedo penjat enmig d'uns prats. He de remuntar pels prats tibant la bici un bon troç fins a trobar un corriol on el GPS marca el track. Segueixo el corriol estret i he de baixar un parell de vegades de la bici fins a trobar una pista més ample. Curta pujada i descens ràpid cap a Tschierv.


Vna (1.659m)
Corriol després de Vna














Balneari de Val Sinestra
Scoul


















La pujada cap a Döss Radond (2.234m) se'm fa dura i llarga. Em toca el sol a la cara i suo molt. Les últimes esses són especialment dures, però sempre pedalant. El descens és ràpid i per bona pista fins a agafar un trail guapíssim, sembla fet espressament per btt. Estret, ponts, esses, sempre en descens. Després es voregen dos grans pantans i es va seguint una pista que flanqueja la muntanya sense guanyar ni perdre alçada fins a creuar la carretera de Bormio. Em quedo a dormir en un Hostal de carretera.



S-charl (1.810)
Pujant cap al Pass da Costainas


Alp Astras (2.135)


   
Pass da Costainas (2.251)

Baixant cap a Lü
Lü (1.918)





4. Etapa - 9 de juliol del 2013
Arnoga (1.891) - Passo Verva (2.302) - Grosio (668) - Sondalo - La Prese - Frontale - Fumero - Passo del Alpe (2.463) - Ponte dell'Alpe (2.305) - Gaviapass (2.625) - Ponte di Legno (1.271)
Distància: 85,10 Km
Desnivell: 2.744m


Només sortir d'Arnoga m'equivoco. Es deixa la carretera nacional en una curva molt marcada i veig un camí asfaltat que puja. De seguida veig que s'allunya del track i torno enrera. Pregunto a un noi i em diu que és el camí de baix. També veig que s'allunya del track, el camí hauria d'estar entre els dos. Baixa molt i mor en un cul de sac. He perdut uns 100 metres de desnivell i he de tornar enrera tibant la bici. Efectivament hi havia un camí al mig amagat darrera una barrera.
Després de continuar planejant un parell de quilòmetres comença la pujada del Passo di Verva que se'm fa més llarga del que em pensava, però la faig tota pedalant.

Pujada al Passo di Verva (2.302)
Vista des d'Arnoga














Pujada al Passo di Verva (2.302)
Pujada al Passo di Verva (2.302)














Passo di Verva (2.302)
Descens cap a Eita



















La baixada fins Eita és bastant dolenta, però després segons el roadbook venen bastants quilòmetres de baixada asfaltada. El track però continua bastant troç més per pista dolenta, molt pedregosa, fins a trobar la carretera. Ara sí, descens vertiginós fins a Grosio. Compro piles pel conta quilòmetres i pel gps i fruita. Per la carretera nacional pujo fins La Prese on agafo una carretereta que amb moltíssimes paelles guanya alçada molt ràpidament. És dura i no me l'esperava i a més fa molta calor i suo molt. Després de Fumero s'acaba l'asfalt i comença una pista amb trams empedrats que van molt malament per pedalar. Tibo molts d'aquests trams.


Cementiri a Frontale
Prop de La Baita
















A La Baita em prenc una llauna de cocacola per 3,50 Eur. A partir d'aquí la major part la faig tibant fins al Passo dell' Alpe (2.305). Per sota el coll es posa a ploure, però per sort no dura gaire.


Per sota el Passo dell'Alpe
Passo dell'Alpe

















Curta baixada fins a agafar la carretera del Gaviapass que s'aconsegueix després d'uns 6 Km que es fan bastant bé ja que la pendent va afluixant. El descens fins a Ponte di Legno és per fondre els frens.


Pujada cap al Gaviapass
Pujada cap al Gaviapass













Llac gelat sota el Gaviapass
Gaviapass (2.621)







Ponte di Legno


Ponte di Legno




























5. Etapa - 10 de juliol del 2013
Ponte di Legno (1.271) - Passo Tonale (1.887) - Dimaro (788) - Telearrastre (1,666) - Madonna di Campiglio (1.535) - Val d'Agola (1.234) - Passo Bregn de  l'Ors (1.844) - Passo del Gotro (1.855) - Stenico - Riva del Garda
Distància: 134,31 Km
Desnivell: 2.398m


La pujada del Tonale és més o menys com me l'esperava, es fa tot amb el plat mitjà. La part de dalt es fa una mica llarga perquè sembla que ja hi siguis però encara queda un bon troç.


Passo del Tonale (1.884)
Telearrastre abans de Madonna

















Després ràpid per la general primer i per carreteretes laterals fins a Dimaro (788). Després d'una recta amb forta pujada s'agafa la pista cap a Madonna. Pista dura i llarga, amb moltes esses, tota amb plat petit. Em costa bastant. A Madonna s'hi arriba després d'una petita baixada. Parada amb croissant i cocacola. Tinc fred.


Madonna di Campiglio
Lago d'Agola
















Sortint de Madonna em trobo el camí tallat amb una barrera. No en faig cas i salto la balla. Després d'una forta baixada el camí desapareix sota desenes d'arbres serrats i branques tallades. Com puc, gens fàcil, vorejo aquest tram i vaig a trobar el camí uns 100 metres per sota. A partir d'aquí el camí està absolutament impracticable. Hi ha dos pams de fang i a troços és com un riu. Les màquines de treure fusta l'han deixat en aquest estat. Com puc vaig pel costat del camí, pel mig del bosc. En tot aquest troç el GPS fa el boig i tan bon punt estic en el track com no. Penso que aquesta marrada no em deixarà arribar a Garda. Per sort uns 2 quilòmetres més tard arribo a una pista principal i s'acaba el fang. Aquí començo l'última pujada del dia i de tota la travessa. És una pujada llarga però més suau que la de Madonna. S'acaba la pista i s'arriba a un llac. A partir d'aquí toca arrossegar la bici per terreny pedregós primer, mullat i enfangat després. Jo eliminaria aquesta pujada de la travessa. Un cop arribat al coll encara n'hi ha un altre.


Pujant cap al Passo del Gotro
Pujant cap al Passo del Gotro














Passo del Gotro (1.855)



Després d'un tram curt de trail s'agafa una pista que es baixa rapidíssim fins que es torna asfaltada i encara es baixa més ràpidament. És molt llarga i guapa. Després alguna petita pujadeta, plans i majoritàriament baixada. Els últims quilòmetres no acaben de passar. El bany al Lago di Garda és la recompensa.



Després de 5 dies, 500 Km i gairebé 12.000 metres de desnivell